15/1/2021

La segona sessió va començar a les 8:15 amb una anàlisi de la frase que havia penjat la Cecília que deia el següent:

Treballar la veu és atrevir-me a ser escoltat. És el dret a SER i a ESTAR. És el dret a manifestar-me. És acceptar-me tal com sóc. És disposar-me a créixer.

Lidia Garcia (2003). Tu voz. Tu sonido. Ed. Díaz de Santos

I l'hem analitzat d'aquesta manera: hem d'acceptar la veu que tenim, ja que no l'hem triat la tenim i l'hem de treballar; ja que treballar-se a un mateix és treballar la veu. Hem arribat a la conclusió que a través de la veu es treballa la persona. Relacionat amb la frase, hem parlat de sobre les teràpies amb animals per a persones amb necessitats específiques, ja que amb això, aprenen a comunicar-se.

Més tard, hem començat amb els recursos de projecció de la veu i de l'expressió corporal i hem fet un repàs al terra dels punts de contacte amb el terra que són: els talons, bessons, pelvis, el cap, el colze i les mans. I que l'eix central que és com un cilindre elàstic que està pel cos i és com un element que el sosté.

A més, hem parlat de la posició del cos, que de a vegades ho veiem com una cosa insignificant però indica més coses de les que ens pensem, si ens veiem millor amb la veu que amb el cos ens està boicotejant a causa de la seguretat, i això ho hem analitzat després de fer l'enregistrament de cantar, i expressar el que ens agradava.

Finalment, hem observat i controlat la nostra veu dient una paraula amb més "I" i hem vist la diferència de com posem la veu; en el meu cas, al principi parlava més directe i després tenia com més la veu com una paràbola.

En conclusió, aquesta sessió m'ha servit per veure l'impotancia de la meva veu i veure que realment simbolitza més coses que el que pensava i també que la postura influiex molt alhora de l'expressió.