29/1!/2021

M'agradaria començar aquest dia parlant d'una frase que és la següent:

La respiración es esa nave frágil que nos conduce del nacimiento a la muerte".

F. Leboyer

Em sembla una frase per a reflexionar i més amb la sessió que hem dut a terme avui, la respiració és una cosa essencial per els éssers vius en general i a vegades no som conscients , gràcies a aquesta respiració tenim vida i a l'acabar aquesta respiració ens indica també el fi de la vida, és a dir, la mort.

En la sessió d'avui, hem sigut una mica més conscients de la nostra respiració, ha dividit la classe en dues parts:

La primera part es basava bàsicament a observar la respiració de cadascú, observar si deixàvem entrar l'aire o l'agafàvem "hem escoltat la nostra respiració". I en la segona part, l'objectiu erra veure físicament en el cos "el teclat" com es mou i la pantalla on està.

Hem vist, que la diferència entre agafar aire i deixar entrar l'aire no té res a veure amb la consciència sinó amb els músculs i el seu moviment. I hem observat que conscientment podem canviar la respiració , cosa que amb el ritme cardíac per exemple, no passa o no d'una manera tant immediata.

Per això, si som persones que deixem entrar l'aire: els músculs es mouen en direcció a l'aire ( seria la respiració diafragmàtica o costodiafragmàtica).

Amb aquesta sessió he aprés a "posar-li nom" al que sento amb la respiració, en el meu cas sentia embuts en la direcció a l'aire.

A més, amb l'exercici de posar-nos a quatre grapes, japonesa i amb el cap a terra dient els dies de la setmana he pogut trobar en mi mateixa on es movien els músculs.